Conte Corneli

Final del conte del cocodril Corneli

Corneli en veure els petits cocodrils intentant imitar-lo, va decidir de no anar-se’n en lloc i fer que els petits aprenguessin tot el que ell havia après durant tot el temps que va estar fora de casa.
Corneli va apropar-se als petits cocodrils i els hi va demostrar el que sabia fer. Els petits van quedar bocabadats, per això van demanar-li que els hi ensenyés tot allò.
L’endemà va començar a ensenyar als petitons. Aquests aprenien molt ràpid i cada cop que en Corneli els hi feia alguna peripècia ells el miraven amb cares de sorpresa i il•lusió.
Van passant els anys, fins que un dia va decidir de marxar sense dir res a ningú; però per sorpresa d’ell un d’aquells cocodrils petitons, els quals ell havia ensenyat, va veure’l i va dir-li que si s’anava ell també.
Corneli es va quedar molt parat quan va escoltar aquelles paraules, però no podia deixar que el cocodril abandonés la seva família, per tant en Corneli va decidir no marxar i quedar-se amb els seus antics alumnes. Juntament amb aquests van començar a ensenyar als nous cocodrils que cada dia anaven naixent, sense que ningú possés cap impediment per allò que feien.


Fragment del conte del cocodril Corneli

Corneli era un cocodril que quan va sortir de l’ou en canvi d’arrossegar-se per el terra, com feien els de la seva espècie, va posar el cos en vertical.
Un dia va decidir marxar ja que es sentia desplaçat per tothom. Quan feia dies que era fora va conèixer a un mico que també tenia el cos en vertical. El cocodril es va quedar parat al veure quins moviments feia damunt de l’arbre i va demanar-li que li ensenyés. Aquest va acceptar però ja li va dir que no era fàcil.


Quins mecanismes s’han posat en marxa a l’hora de sentir l’historia del cocodril Corneli?

Al principi del relat estava una mica sorpresa ja que no pensava que el primer dia ens expliquessin un conte, vaig escoltar la història amb molta atenció. Mentre anava avançant l’explicació del conte, m’ho imaginava com si estigues dins del conte com si d’un personatge es tractés. M’imaginava els personatges, tots els moviments, accions que aquests feien…tot. Encara que en alguns fragments del conte em donava una mica de llàstima i d’altres d’alegria per el cocodril.

Els ordinadors eren màquines per fer càlculs que amb el temps també van servir per comunicar-nos.

A mitjans del segle XX, Vannebar Bush va proposar un model per millorar la comunicació científica qe consistia en col·locar els conceptes en llocs diferents, els quals s'arriba mitjançant uns punts de connexió. Per tal de que millorès aquesta comunicació calia operar com la ment humana, és a dir per associació d'idees.

Amb el temps els ordinadors començen a treballar amb textos, sons i imatges.
Ted Nelson va crear un projecte com Internet però 30anys abans, anomenada Xanadu la qual va passar a la història, encara que no es va realitzar.

Als anys nouranta van aparèixer els primers hipermedia sobre CD rom. Aquests tenien proposits educatius però els que més impacte van tenir a la societat foren els videojocs.

La interfície es el que permet la comunicació entre dos sistemes o d'un sistema amb l'exterior.

Primeres Paraules

El meu nom és Ana Cubet, tinc 19 anys i els nens són el meu somni, sempre han sigut la meva passió. Estic cursant el Grau d'educació Infantil.

A través d'aquest blog podre escriure i podreu veure tot allò que en el dia a dia va passan i anem aprenent. Gràcies al blogs podem compartir informacií i apliar coneixements sobre la materia.

Definició verbs essencials

Cinc aspectes/definicions principals té la COMUNICACIÓ:

ESCOLTAR: Fer atenció per sentir un so, un soroll, el que diu una altra persona.

ESCRIURE: Posar lletres o altres signes en un paper o en una altra superfície amb un llapis, guix, un teclat o altres intruments, per representar paraules i expressions.

LLEGIR: Interpretar en un text escrit els sons que representen les lletres.

PARLAR: Dir una persona el que pensa per mitjà d'un llenguatge articulat.

MIRAR: Estar de cara a, estar orientat cap a algun lloc... s'utilitza el sentit de la vista.